1 1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) en lloc segur, en mans segures, per un temps més o menys llarg. Dipositar diners en un banc, a la caixa d'estalvis. Dipositar el seu testament a casa d'un notari. Dipositar la collita en els magatzems del govern. 1 2 v. tr. [LC] per ext. Dipositar en algú tota la confiança, la seva fama. 1 3 [LC] dipositar un cadàver Col·locar-lo provisionalment en un lloc apropiat abans de soterrar-lo. 1 4 [DR] dipositar una persona en un lloc El jutge, dur-la on pugui manifestar lliurement la seva voluntat a cobert de possibles pressions. 2 1 tr. [LC] [GL] Un líquid, deixar caure al fons (les parts sòlides que té en suspensió). 2 2 intr. pron. [LC] Les parts sòlides que un líquid té en suspensió, caure al fons. Per tot el llit del mar es diposita sediment.